La segona capa d'arrebossat està feta amb la mateixa barreja que la
primera, boles d'argila i palla fermentades. Amb aquestes dues capes
acabem de regularitzar la superfície del domo i augmentem el seu
aïllament tèrmic. Però durant l'aplicació d'aquesta capa hem tingut
algun problema...
Amb pocs dies entre mitjà han caigut grans aiguats. Aconseguim acabar la
primera capa d'arrebossat, però les pluges es van començar a intensificar.
Acabem de donar la segona capa amb presses i en males condicions, just
abans que caigués un xàfec memorable.
A conseqüència de la mala aplicació, les pluges, que van amarar
completament la barreja d'argila i palla, van aconseguir desprendre
algunes zones de la segona capa d'arrebossat. En algun punt va arribar
fins i tot a arrossegar la primera capa.
Un cop superat l'ensurt inicial, comprovem algunes coses interessants.
La terra requereix treballar-la amb paciència, concentració i atenció.
Les parts que s'havien desprès van ser justament les que havíem acabat
amb presses en l'últim moment.
La major part de l'arrebossat havia resistit i l'estructura, malgrat
estar amarada, no mostrava signes d'haver-se mogut en cap punt. Més tard
hem comprovat que en assecar-se ha tornat a adquirir la duresa inicial.
L'arrebossat que s'havia desprès i que estava al terra es va poder tornar a
pastar i col·locar en el mur. La terra no només no genera residus en
l'enderrocament sinó que fins i tot es pot tornar a utilitzar per a la
mateixa o una altra construcció.
Així, acabem la segona capa d'arrebossat, aquesta vegada amb total atenció i paciència.
Una dada curiosa. La palla que utilitzem per a la barreja contenia gran
quantitat de gra. En deixar fermentar les boles d'argila i palla en els
calaixos de fusta, sense llum i humides, moltes van començar a germinar.
Una vegada aplicat l'arrebossat i sobretot després de les pluges el mur va
quedar cobert d'un mantell verd de blat. Ara els brots comencen a
morir. És un indicador molt bo, ens assegura que l'arrebossat s'ha
assecat completament.
